Rodejat de gratacels, el projecte es planteja com una catifa: una estructura organitzada per ser vista des de dalt.

El programa ajuda a la diversificació: organitza el complex a base d’una espina que contindrà els aularis en els seus dits. La resta del programa disposa volums autònoms al llarg d’un carrer públic i lineal que discorre per tot l’edifici, generant patis, porxos i zones intermèdies.

La orientació sud dels aularis comportarà la col•locació d’una gran gelosia de formigó per protegir-los del sol. A més, aquesta gelosia actuarà com a coixí climàtic.

S’aprofita la localització i el clima suau de la zona per plantejar un edifici obert en contacte constant amb l’exterior.